The Posies
El Déu Diners ens ha fallat, Mr Cash (però no Johnny, oh gran Johnny Cash) sinó el Mr More-and-More Cash que deia Paul Auster al seu Brooklyn Follies. Pateixen els de sempre, els altres ja tenen les seves fortunes atrinxerades a les seves illes 'paradisíaques' favorites. Quin país!
Sort que també hi viuen persones extraordinàries, tantes i tantes...
D'allà és d'on són els magnífics Posies, que van venir a Barcelona per tocar senceret el seu disc Frosting on the Beater per celebrar el seu 15è aniversari. I per una vegada em sabia totes les cançons. Qui m'havia de dir que m'aniria bé tenir el cd posat al cotxe durant tant de temps, per pura mandra de canviar-los.
They were soooo nice! Ken Stringfellow és un pare orgullós que explicava anècdotes de la seva filla de 4 anys, sense que això li impedeixi dir, acte seguit
'somebody just told me: Act your age!'
i adoptar actitud i posar-se a tocar la cançó més punk.
Tenim tants referents que ens venen d'allà, com el Bob Dylan, que va dir en una limousina a un amic seu mentre eren 'atacats' per una banda de fans embogides: 'What are you afraid of? It's only love.'
I són aquestes coses, probablement, les que no podré escoltar més, perquè m'han tret el meu programa favorit de R3. Bé no l'han eliminat, però l'han desterrat a les 2 de la matinada, cosa que és pràcticament, el mateix. No he tornat a escoltar Sateli3 des de que vaig tornar de vacances. Pobre Charlie Faber!
En fi... tot menys treure la música...
DREAM ALL DAY
I've got a lot of thoughts
Got a lot of plans
I lost a lot of sleep
Trying to understand
I could dream all day...
In a blackened room
Staring into space
Underneath a thousand blankets
Just to find a place
Where everything is reachable
Imagining is safe
I tried to make it so
I didn't even know
I could dream all day...
I dreamt I was awake
My mouth was colored grey
As the world revolved around me
I could only say
I could dream all day...
