by W. H. Auden
Looking up at the stars, I know quite well
That, for all they care, I can go to hell,
But on earth indifference is the least
We have to dread from man or beast.
How should we like it were stars to burn
With a passion for us we could not return?
If equal affection cannot be,
Let the more loving one be me.
Admirer as I think I am
Of stars that do not give a damn,
I cannot, now I see them, say
I missed one terribly all day.
Were all stars to disappear or die,
I should learn to look at an empty sky
And feel its total dark sublime,
Though this might take me a little time
(Mirant els estels jo sé prou bé
Que tant els fa que me'n vagi a l’infern,
Però a la terra la indiferència és el mínim
A témer de l’home o la bèstia.
Potser ens agradaria que els estels es cremessin
Per una passió que no els podem retornar?
Si l’afecte per igual no pot pas ser,
Deixeu que sigui jo qui més estimi .
Admirador com crec que sóc
D’estels que tant els hi fot tot,
No puc, ara que els veig, dir
Que he enyorat moltíssim un.
Si tots els estels haguessin de desaparèixer o morir,
Hauria d’aprendre a mirar un cel buit
I a trobar la seva foscor total sublim,
Encara que això em pot portar un cert temps. )
només una traducció d'estar per casa...
