No és un dia solitari com el d'ahir. M'envolta gent de tot tipus. Aliena a tot, ningú no m'interessa especialment. Tanmateix no deixa de sorprendre'm, gairebé fins al disgust, un tipus de mitjana edat i aspecte mitjà que roman impàvid mentre llegeix La Conxorxa dels Ximples, ni un mig somriure en acabar una pàgina. Em pregunto perquè el llegirà si no li agrada, i com pot ser?
De la perplexitat a l'empatia.
De ser massa severa, intolerant i un punt pedant, de trobar defectes a tot, inclús conscient de que aquesta no és més que una actitud pueril i moralment incorrecte, a la comprensió total dels comportaments més peregrins. Perquè, qui és ningú per jutjar? Perquè no està bé que una persona s'aixequi cada cinc minuts recorri el vagó i torni a seure al meu costat, apestant a suor, i amb un somriure incomprensible a la cara?
Em pregunto si Ignatius J. Reilly ha saltat del llibre que l'empresonava, i s'ha "transmutat" en la persona del meu costat per la pura incomprensió d'un lector anodí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario